Cartes d'amor des de la taverna







Estimada: he tornat a anar a sopar al Tinell. Amb els ulls tancats, el meu cotxe francès de color blau ha fet el camí. Després de les 4 carreteres a Tona, carretera de Seva i una mica més enllà de l'estació de Balenyà (res dels Hostalets), segueix la nostra taverna preferida. Hi ha llocs on res dolent em podria passar, ho deia la joveneta aquella de "Desayuno con diamantes" parlant de la joieria Tiffany de Nova York, i un d'ells és aquesta taverna, que com un oasi enmig de la famosa boira de la comarca d'Osona em dóna pau. Perquè suposo que el primer que em va captivar del Tinell va ser la pau que s'hi respira, l'amabilitat frenètica sota les ulleres de pasta de l'Àngel, una espècie de "maître" amb samarreta i somriure permanent.

Una carta simple, ràpida, on destaca per sobre de tot un pollastre a l'ast picant, únic al món, i els meus invitats i coneguts vinguts d'arreu del món han quedat encantats del picant, recepta secreta de la casa… Sí, estimada, tot segueix igual, les taules i cadires anàrquiques que fan del disseny un no disseny; el Xevi controlant la barra amb aquella calma del bon taverner que escolta i analitza la clientela fins a treure'ls l'última gota; un dels cellers més impactants que mai he vist (quantes ampolles hi deu tenir allà dins?), fa el millor escenari per enamorar-me de nou de tu.

Recordo aquell dia que la tempesta va treure la llum i vàrem sopar amb espelmes com si res… ¿Com no pot ser diferent una taverna on a les parets pengen fotografies de mil actors, esportistes i amics anònims al costat d'aquell bonic poema del Mario Benedetti que sempre et recitava després de l'útima copa de vi? Estimada, tot segueix igual, i espero que no canvï, perquè hi ha pocs llocs en el món on tot és tan fàcil.

¿Voldràs tornar a demanar pastís de xocolata mentre un trio cubà ens toca a cau d'orella aquell bolero tan bonic?

La taverna El Tinell és a Balenyà (Osona). És un lloc entranyable on pots sopar de costat amb el Johan o l'Àlex mentre descansen de les seves activitats esportives i és ideal per enamorar-se, jo ja ho he fet dos cops (i els que queden!).

Perdona, però és que sóc tan sentimental…

Miqui Puig i Bosch